12 d’ag. 2008

Un dia a Sendai

Be, despres de que sones el despertador a dos quarts de set, amb les motxilles llestes hem anat a la estacio de UENO per agafar el Shinkansen que en duu a Sendai. 340 km en 96 min, com cercanias vaya...

hem arribat d-hora i hem llogat unes bicicletes. El centre de Sendai, incloent el turo del castell (quelcom com montjuic pero una mica mes petit) no es massa gran, i en 20 min vas del castell a laltre punta de la ciutat. Aixo ens ha permes veure alguns parcs i tambe fer una visita als carrers peatonals comercials.

Cuan diuen que Sendai es la ciutat dels arbres es perque als carrers una mica grans disposen de 4 fileres d-arbres grossos, te forces parcs i la montanya del castell es tot bosc verge i pertany a un campus universitari.

Com a conclusio dir que Sendai es mol bonic, i que amb un sol dia hem vist moltes coses.

Canviant de tema. Vull saludar especialment a la FAN NUMERO 1 del blog, qui esta mes pendent de les actualitzacions i que per cert, no ha deixat cap comentari... ABUELITA!!
Que sapigues que aquestes2 espelmes funcionen :D , que tot el viatge esta sent fantastic i sense entrabancs... toquem fusta!! Un petonas ben gran.

be. vaig a dormir, son les 10:38 de la nit i tinc molta son.

4 fotos perque no us queixeu...

11 d’ag. 2008

Anem a Sendai...

Avui ha tocat dia de relax. Ens hem aixecat tard (sobre les vuit) i hem tornat a llogar unes bicicletes. Aquest cop per visitar Ginza, un barri arreplegat de rascacels i botigues cares. Per exemple, aqui el ipod clasic es de 160Gb. Louis vuiton, channel, prada i mc donalds...xD
No es un barri fotogenic, almenys per a mi, pero us poso aquestes fotos perque us en feu una idea. Tambe poso la fotografia de una autopista que nomes cabia a la ciutat si la posaven per sobre un canal... aquests ingeniers...

Dema anem a Sendai. Al riokan Chitose-ya ja ens hi esperen. Diuen que es la ciutat dels arbres, perque te un campus universitari que esta situat en un turo boscos entre daltres coses. Es pesat aixo de canviar de lloc i rebuscar l-hotel i tornarse a habituar, i deixar tokio costa, ens queda per veure tantes coses... els jardins imperials, el barri de la tecnologia.... EL BARRI DE LA TECNOLOGIA!!!!

Pero a Sendai ens espera una ciutat nova per veure, un cami de 10 km que ens ha de portar a la platja, a una platja del ocea pacific.

Espero que no tinguem dificultats de conexio a internet, si no podem postejar un cop al dia ja intentarem que sigui cada dos. Sense garanties e?? que sino despres venen les reclamacions.

A lo millor anem a fer un tomb alb les bicis abans d-anar a dormir

Bonanit a tots

10 d’ag. 2008

Lo de las pelis es verdaaad!!!





Sisisis tenemos pruebas contundentes que nos confirman por una vez en la vida que lo que vemos en el cine es cierto! Nikko es la prueba de ello, a tan solo 128 km de Tokio, podemos encontrar este lugar repleto de santuarios y un parque nacional (no hemos podido ir por falta de tiempoo). No te quedas indiferente.














Al llegar a Nikko nos hemos echo con un mapa con rutas para visitar los templos. Pero el mapa era extremadamente escueto y apenas tenia indicaciones utiles para la orientacion.


Perdidos pos una de las callejuelas de Nikko, un señor mayor no ha preguntado en ingles si necesitabamos ayuda. Al aceptarla nos ha dicho que le siguieramos, que el mapa que nos habian dado era muy malo.

Sin darle mucha importancia a lo que ha dicho respecto al mapa el señor nos ha invitado a que le acompañasemos. La sorpresa ha sido cuando nos ha invitado a su casa para ofrecernos un mapa mucho mas detallado.


Una autentica casa japonesa junto al rio, nos hemos descalzado y nos hemos sentado en una mesa para hablar con el. Nos ha dado informacion muy util.


Al irnos le hemos tomado una foto y el a nosotros. La genitleza y amabilidad del señor han sido increibles, como sacadas de un libro.


Esto ha sido sin duda lo mas bonito de hoy.

9 d’ag. 2008

Llums de Shibuya

Shibuya es el barri on es concentren els joves nipons, les noies i nois maquejadissims, pures FASHION VICTIM de la moda. Un barri atapait de gent, de botigues, de restaurants. cadascun amb el seu ¨farolillo¨o llum de neo.
Passos de vianants en diagonal i bifurcats, publicitat als 360 graus.
Ja una mica cansats de tot aixo hem decidit donar una tomb per darrere de la estacio que et porta directament a un centre comercial per veure mes. I la sorpresa ha sigut que un bon punt creuada una cantonada entre 15 i 20 persones dormint al carrer. Un contrast en 10 metres de diferencia.

Caminar caminar i caminar, veure aigua i mes aigua. Al final arribem al hotel amb els peus destrossats i ganes de mes despres de un merescut descans.

Com a anecdota, explicare que estavem dinant asseguts a terra mol aprop del pont de la fotografia anterior cuan ha vingut un policia, que amablement i despres de venir somrient, sha ajupit per posarse a la nostre altura i disculpantse ens ha explicat que no podiem seure en aquella ombra, que podiem anar a aquell banc on tambe nhi havia.
Magradaria veure a un urbano fer aixo...

Sayonara baby...





Ueno... vale


Proxima parada Ueno. alquilamos unas bicis por tres euros al dia y ha sido un acierto pues tokio es completamente plana. Que bochorno, aunque nos acostumbramos a estar empapados (sobretodo Joan).

Visitamos el cementerio Yanaka y despues el Ueno Oshi Park. Alli visitamos el santuario a la diosa Benten situado en el centro del estanque shinobazu, donde alquilamos por media hora una barquita a pedales. Que guay!!!









8 d’ag. 2008

Alrededores de New Koyo

New Koyo es nuestro albergue y hoy hemos decidido pasear por Taitou-ku. Decir que el barrio es diferente a todo lo que hemos visto hasta ahora y sorprendentemente marginal. Pero no es una cconnotaciçon negativa pues las calles son super limpias y tiene muchos comercios de todo tipo, ademas, hay tiendas 24 hors que tienen de todo y a estas horas estan los obreros trabajando. Pero hay una cantidad de gente que duerme en la intemperie, sobretodo, en una calle peatonal cubierta.Que calorroo! Ni de noche ni de dia te libras de este bochornoo..jumm... a sudaaar!!!Os ponemos algunas fotos de nuestro paseo nocturno

Besitoos


PD- Sentimos todos lo acentos, apostrofes... pero como ha dicho Joan, este teclado es muy pequeño y tipo americano sin enyes ni acentos, es lo que hay






Ja son a tokio


Despres de un viatge moooolt pesat hem arribat al aeroport de Narita sobre les 9:30 del mati (perdoneu els accents pero es el portatil) i a les 11 ja estavem torrrant nos al sol japones. de seguida hem anat cap al alberg amb metro sense problemes, captem wifi del vei com a casa i ja estem apunt per nar a fer un tomb.


tot moolt especial.